Fa nits que ho observo: és en el precís instant en què els meus cabells et fan pessigolles al nas, quan obres els ulls desemparant la teva inconsciència i la foscor.

És en el precís instant en què m'abraces, quan els meus cabells fan pessigolles al teu nas i no és difícil imaginar més històries per nosaltres. Històries que es sumarien a la nostra.

Jo em guanyaria la vida mirant el mar, i tu, abraçant-lo.