Aquest matí, quan encara dormia, t'has deixat el teu no-pont en els llençols, en els petons, en els coixins i en el cafè. Me'l he trobat al despertar.

He pensat que mentre espero que tornis, recolliré els trossets escampats del teu no-pont d'entre els llençols, els petons, els coixins i el cafè, i els convertiré en una passarel·la que travessi el mar.

Hi ha, tanmateix, una joia i una bellesa
en l'agitació de les onades
que escombren l'eternitat.

Okakura-Kakuzo a El llibre del te

Gràcies, Namaga