La quiosquera mai la veus, l'has d'endevinar. Quan t'hi acostes per comprar alguna cosa, has d'esperar a que surti de sota el taulell. Imagino que s'amaga de la ciutat i de tots nosaltres.

A l'estació hi havia una bicicleta que va anar desapareixent dia rera dia. Ara és un tros de ferralla lligada a una cadena. El dia que t'ho vaig explicar vas riure. Segur que ha marxat poc a poc, per voluntat pròpia, lluny d'aquí.

A vegades jo també vull fer com la quiosquera o com la bici. Amagar-me o fugir. Quan introdueixo la tarja de metro a l'inrevés, quan em cau el bolígraf a terra i un borratxo fa riure els vianants, quan no en tinc prou de tu o quan se m'acaben les piles de l'mp3. Vull amagar-me o fugir, perquè mirar cap amunt ja no m'allunya tant.