Al vagó de tren d'ahir hi havia una bella dorment.

Em feia patir a cada corva, ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra. M'hauria agradat convidar-la a trobar recolzament en la meva espatlla.

A canvi del meu suport físic, li hauria robat vint minuts d'un somni aliè. Noves cares, indrets desconeguts, històries mai imaginades.

Com deuen ser els somnis dels altres? Com són els teus somnis?