La meva amiga fa dies que té els ulls vidriosos, com quan m'explicava en una habitació d'hospital que li cauria el cabell, o com quan cridava de pànic a un Saturn salvatge que feia pudor a alcohol. Pudor.

Avui té aquell mal de fracàs i separació al pit, tan dolorós i profund que no es pot ni pronunciar, que crema i que li posa els ulls vidriosos.

Si pogués li regalaria la Felicitat en forma de piruleta vermella, perquè se la mengés a llepades.

La prefereixo quan riu.