He descobert que no m'agrada derrapar i deixar la marca del pneumàtic a l'asfalt, com la marca de la teva inicial a la meva pell, mentre t'espero i hi ha tormenta.

Prefereixo la tormenta quan et sento arribar. Espelmes i música enceses, gotes fredes (tic-tic-tic i a vegades toc-toc-toc) que fan caure fulles d'arbre a terra, a les escales, a les meves sabates i per tot arreu.

La tormenta és el preludi de la pau.