Una de les coses que més ens va sobtar, va ser la seva gran profunditat. I tanta gent, tants vagons, tantes línies, tants músics, tants ascensors.

Ahir, per la televisió, reconec la parada de metro que cada matí ens portava a descobrir la ciutat, i desitjo que els polítics hagin d'utilitzar el transport públic algun dia.

Quizá no seamos héroes, pero aún seguimos vivos
(Ismael Serrano a Fragilidad)