Quan érem petits, no podíem contestar a l'intèrfon si no sonava el típic "Nas de barraca, Sant Boi!". Era la contrasenya familiar.

I fins i tot, durant un temps, vam reforçar-ho amb una contrasenya parlada, però em penso que la seva única funció era fer-nos riure:

- Parece que va a llover
- El cielo se está nublando
- Ay, mamá, me estoy mojando!

Ara, els gats també han après una contrasenya: el so de les claus. Totes les claus sonen diferent, i quan senten les nostres, surten al balcó a dir hola. I m'agrada que tot el barri se'n assabenti.