Jo va decidir assistir a una d'aquelles reunions per veure què s'hi amagava. Potser buscava la sortida del seu petit món circular. Tu feia temps que hi anava, però aquest cop era diferent perquè el seu món també girava.

Per variar, Tu va arribar tard a la reunió de dimarts. Només entrar per la porta va veure a Jo asseguda d'esquenes, i la curiositat. Jo només va sentir una veu al seu clatell i va entendre-ho tot, sense ni tan sols posar-li cara.

Dies més tard Tu acompanyava a Jo a casa seva. El que Tu no sabia és que en realitat Jo vivia unes quantes cruïlles més enllà.

Tu i Jo podien estar tota un nit parlant, llegint contes de gats que pinten picassos amb la cua i esperant taxis mentre surt el sol.

Tu diu que el primer petó el va fer Jo, impulsada per la seva impaciència. Jo manté que va ser Tu qui es va llançar al seu coll.

I és que la sincronització va ser tan perfecte que cinc anys després encara no saben qui va fer el primer pas.