Amb el meu nou ordinador portàtil es veu tot diferent. Fins i tot aquesta web no sembla el mateix. O potser és la meva nova edat, perquè un any més d'experiència et deu canviar la visió de les coses.

Em pregunto què hi veieu vosaltres a través de la pantalla.

L'altre dia, amb la professora que m'agrada, vam esbudellar els diaris amb grans coses petites. La felicitat. La llibertat. Tu. Això sí que et fa canviar la visió de les coses.

M'encantaria que cada diumenge s'acabés amb els fusibles fosos del dilluns al matí. Perquè vam ser nosaltres que els vam fondre amb la nostra sobrecàrrega, ja t'ho vaig dir.

Des de llavors que m'encanta el verb descansar, que és com un peixet que es mossega la cua.

Cansar-descansar-cansar-descansar...