Fa dies que tinc això una mica abandonat, ho sé. El son i el temps.

En aquest interval de silenci he après que podem modificar una molècula d'aigua amb una cançó o amb una sola paraula. Coses de la física quàntica, segons m'han explicat.

Si a una partícula d'aigua li diem la paraula amor -amor-, les seves formes s'arrodoniran i tindrà tots els colors de l'Arc de Sant Martí. En canvi, si li diem la paraula odi -odi-, es tornarà de formes quadrades i colors foscos. El mateix passa en el cas de la música clàssica en contraposició amb el heavy metal.

El fet en sí no ens hauria de sorprendre: tu i jo som un 70% d'aigua i sumem un 140% juntes. Moltíssimes molècules d'aigua sensibles a les paraules i a la música, suposo.

Per a mí el més sorprenent de tot això és que hi ha gent que es dedica a parlar a les gotetes d'aigua dipositades en un microscopi.