Una de les meves amigues ha començat l'any amb tres punts al dit i un flemó a la galta, però ella no deixa mai de somriure i és feliç fins i tot mentre busquem un restaurant on ens puguin fer una sopa per dinar.

Una altra de les meves amigues està trista. Fa anys que em llegeix els seus poemes en veu alta perquè fa anys que jo els hi escolto. Ahir, però, em va dir que no em veia tan entusiasmada com de costum. Amb ella busquem bars on poder fumar per calmar l'ansietat.

Jo els hi ensenyo el nou color de les parets gràcies a una gota de pintura que em va caure a la sabata del peu esquerre. La mateixa amb la que vaig donar la primera passa del 2006, ara que hi penso.

No puc evitar mirar les frenades que hi ha marcades a l'asfalt de la carretera mentre tu condueixes. El que més m'impressiona és el seu final, en sec.