|
29.12.05
Aquesta matinada, mentre es repartien els diaris i jo et tocava, es feia de dia.
Com aquella nit en què els rellotges estaven de part nostra. A les tres van tornar a ser les dues,
i encara et faltaven cinc hores per acompanyar-me a la parada de taxis.
Llavors jo també et tocava, es feia de dia i els diaris es repartien.
Nadie sabe que duermes, no consta en los diarios.
Qué lástima la gente que nunca besará la paz sobre tus párpados.
Ismael Serrano a "Duermes"
|