Aquest és el segon any que celebro el dinar de nadal a un restaurant xinès.

El més traumàtic és el moment d'entrar al local: moviments ràpids i el cap baix, per tal d'assegurar-me que ningú no em reconeix. Un cop dins tot és diferent, es respira un acollidor ambient de solidaritat, budes de fusta, dracs daurats i soledats compartides, com les dels vagons de metro.

El tió m'ha cagat un carregador de piles i unes piles recarregables. Què intel·ligent que és el tió. Ara les piles ja no es gastaran mai més.