Des d'aquesta finestra, m'hauria passat tota la tarda espiant el senyor de l'àtic, els seus tres canaris i el seu gos. Sóc una mica voyeur.

Voldria observar-te d'amagat quan creus que ningú no et veu. Al cotxe, a la feina, a la cuina, al llit, als ulls, a les mans, al clatell.

Coneixeria a la perfecció les arrugues que se't fan al riure i el moviment de celles que fa riure. La teva forma de caminar, de menjar i de besar. Tot vist des de fora.

Avui he pensat que aquest diari no va amb mi. Potser és que no m'agrada que em mirin.